FOTOKINA 2016 – LA FIRA DE FOTO MÉS GRAN D'EUROPA

FOTOKINA 20-25 września 2016, Kolonia, Alemanya_IMG8123

Największe w Europie i wiodące w świecie targi branży fotograficznej. Co dwa lata odbywają się w Kolonii w Niemczech. Spotkasz tam nie tylko wszystkich liczących się producentów branży foto, ale sporo firm z Azji, specjalizujących się głównie w akcesoriach. Targom towarzyszą konferencje, gale nagród, wydarzenia artystyczne i kulturalne. Jeden dzień to za mało aby wszystko zobaczyć, dlatego redakcja Obscury rezerwuje sobie na Photokinę cały tydzień. És clar, w rezultacie będziecie mogli zobaczyć obszerne reportaże fotograficzne, które dają w miarę pełny obraz targów.

Ale póki co, wspomnienia sprzed dwóch lat.

http://gallblogonim.blogspot.com/2014/10/photokina-2014-competitions-awards.html

http://gallblogonim.blogspot.com/2014/11/photokina-2014-exhibitors.html

http://gallblogonim.blogspot.com/2014/10/photokina-2014-kolonia-niemcy.html

http://gallblogonim.blogspot.com/2014/11/photokina-2014-community-v1.html

http://gallblogonim.blogspot.com/2014/11/photokina-2014-events.html

Redakcja

Katmandú. Fotos abans de la fi del món

Fotografia nie jedno ma imię. Kolorowa i czarno-biała, portretowa i krajobrazowa, reporterska i studyjna, czysta sztuka lub zaangażowana społecznie. I wreszcie, dobra albo zła.

Dzisiaj i dobra i zaangażowana. Dwie panie, fotografujące podróżniczki, Elżbieta Targońska i Magda Wallner zaprezentowały fotografie z Katmandu, Nepal. Portrety, sceny rodzajowe, życie codzienne, zabytkiżycie miasta zamknięte w obrazy fotograficzne

Wernisaż odbył się dokładnie w pierwszą rocznicę tragicznego trzęsienia ziemi. 25 kwietnia 2015 roku Nepal nawiedziło trzęsienie ziemi o sile 7,8 stopni w skali Richtera. Śmierć poniosło ok. 10 000 ludzi, mieszkańcy utracili domy, zniszczeniu uległy cenne zabytki, infrastruktura… Na zdjęciach widzimy Katmandu sprzed kataklizmu, to świat, którego w dużej części już nie ma.

[wptf id=”18″]

Katmandú. Zdjęcia przed końcem świata”

25 kwietnia 2016 r, w rocznicę tragicznego trzęsienia ziemi w Nepalu w Galerii Wnętrz Domar odbył się niezwykły wernisaż fotografii Elżbiety Targońskiej i Magdy Wallner.

Exposició, prezentowana do końca maja, obejmowała 32 obrazy, fotograficzny zapis podróży do Katmandu, opis jego codzienności i historii, wrażliwy obraz Nepalu w jego wielowątkowej krasie, Nepalu jeszcze nieświadomego zagrożenia, które go czeka.

Podczas wernisażu uczestnicy nie tylko poznali opowieści autorek o podróży po Nepalu, ale także historię realnej pomocy Nepalczykom i walki ze skutkami żywiołu, o których barwnie opowiedział dziennikarz telewizyjny i wykładowca Sławek Matczak z Fundacji Mała Polska w Nepalu, który kilka razy był w Himalajach. Można było zasmakować potraw kuchni nepalskiej i wsłuchać się w koncert mis tybetańskich.

Ale najważniejszym punktem programu była charytatywna aukcja prac oraz możliwość zakupu pocztówek-cegiełek, z których dochód przeznaczony został na wyposażenie Domku Doktora czyli przychodni w małej wiosce Dumre k. Katmandú, która najbardziej ucierpiała podczas trzęsienia ziemi. W Domku Doktora lekarze wolontariusze z Polski bezpłatnie udzielają porad i leczą mieszkańców. [materiały prasowe]

[wptf id=”19″]

METRO by Ignacy50

Wystawa METRO by Ignacy50 prezentowana Galerii Teatru KOREZ w Katowicach, Plac Sejmu Śląskiego 2, do końca czerwca 2016.

Jak to się zaczęło?

Jak dla wielu z mojego pokolenia – Komunia i pierwszy aparat – w moim przypadku nie najgorszy FED – 4 (radziecka kopia aparatu Leica), pierwszy film zrobiony bez zdejmowania osłony z obiektywui jakoś poszło.

Kamień milowy to kurs fotograficzny zorganizowany przez ZHP pod egidą Świata Młodych – pierwsze zamieszczone zdjęcia, duma itd. I dziesiątki godzin w ciemni, które potem doprowadzą do zerwania z fotografią. Ale póki co zaczyna w plecaku uwierać buława Wielkiego Twórcy.

Przez kilka lat bezskutecznie próbuję sił na egzaminie na Wydział Operatorski łódzkiej Filmówki. Zamiast na studia trafiam do Studium policealnego w Katowicach. Wtedy to już jestem „zawodowcem” – próby zadziwienia świata, a na co dzień – śluby i kolejne godziny w atmosferze nasyconej TSS. Dochodzi do tego, że gdy tylko wchodzę do ciemni – nawet na stopach mam bąble…

Następuje to, co dziś nazywamy „wypaleniem” i fotografia odchodzi zupełnie na bok, aż znika.

Powraca po wielu latach – zaczynam pracę w reklamie – jestem znowu w studio, ale jako stylista, wymyślacz, chodzę po obrzeżach fotografii.

7 lat temu – na moich pięćdziesiątych urodzinachgoście oglądają w ogrodzie duże zdjęcia, opowieść z Pragi. Jakiś czas wcześniej kupuję cyfrowego Nikona D40 – wypoczynkowa podróż do Toskanii zamienia się w nieustanne fotografowanie, jakby ktoś coś odkorkował.

Poznany architekt wnętrz kupuje trochę zdjęć… i to już jest powrót. Pojawia się Ignacy50, potem świadomość, że fotografia cyfrowa to zupełnie coś innego niż tamta z której wyrosłem.

Pracuję coraz więcej, już pełną klatką. Coraz więcej wyjazdów, fotos. Godziny przy poznawaniu Lightroomarośnie na powrót świadomość narzędzia. Z wyjazdów przywożę coraz więcej historii opowiadanych obiektywem niż tego, po co pojechałem – czyli motywów do fototapet etc.

Zaczyna powstawać NOTATNIK Z FOTOGRAFIĄ…..

Ciągnie mnie do dużych miast, a tam jest Metro. Tłum, bliskość, różnorodność, kilometry korytarzy i motyw za motywem. Zaczynam fotografować – nie ja pierwszy i pewnie nie ostatni staram się zobrazować atmosferę podziemnych korytarzy. Pierwsze zdjęcia mają datę 2008 – ostatnie z Amsterdamu 2016.

A jakaś anegdota ?

No jest… Prawdziwym powodem powstania przedsięwzięcia o tytule „METRO by Ignacy50” jest przypadkowa wizyta w Teatrze Elektrycznym w Skoczowie. Co to za miejsce? Efekt zwycięstwa Kultury nad komercją. Stare kino z roku 1913 przetrwało i odżyło. Na zewnątrz budynek wyremontowano zgodnie z wymogami Konserwatora, by w środku urządzić nowoczesną salę kinową na 100 miejsc. Powstało wspaniałe miejsce z poszanowaniem tradycji – zostawiono nazwę z początku XX wieku i … nie sprzedaje się tu kukurydzy. Ale prawdziwa perła to super nowoczesny projektor. Gdy po krótkiej rozmowie rzuciliśmy na ekran kilka moich zdjęć – byłem ugotowany. Musze tu coś zrobić. Kolejny „ wieczór z fotografią” znalazł swoje miejsce (wieczory z fotografią organizujemy z Żoną od kilku lat – fotografia jest pretekstem do spotkań i rozmów – po prostu).

Miejsce było, wynajęte niedrogo – zrobię pokaz zdjęć. Uwierzcie mi – 8 X 4,5 m to format znakomity do oglądania. Tylko co pokazać ?

I tak powstał fotocast. Musiał wypełnić wieczór. Gdy okazało się, że w Sali jest także znakomite nagłośnienie – zacząłem myśleć o muzyce. 272 fotografie, zmontowane w blisko 20 minutowy pokaz uświetnił muzyką młody, bielski kompozytor DOMINIK WAWAK.

Była sala, był pomysł na wieczór … to prawdziwa przyczyna powstania fotocastu.

Tamtego wieczoru wypełniliśmy całą salę (do rodziny należało tylko kilkunastu widzów) – prócz METRA pokazaliśmy dokument o święcie zmarłych w Meksykujego autorka to Mira Bernardes Rusin.

Od zmontowanych w ciąg obrazów fotografii było blisko do pomysłu na album i wystawę.

Nie ma sensu opisywać tego co już napisane i graficznie oprawione. 50 plansz mojej opowieści o metrze, które tworzą wystawę w katowickiej Galerii Teatru KOREZ to w zasadzie 50 stron albumu.

  1. Grafika to dzieło bielskiego projektanta MARKA KLIMKA. Fotografie zrobiłem ja, a ponieważ jestem strasznym „ gadaczem”, to wewnętrzny imperatyw twórczy (co by to nie znaczyło) kazał mi napisać do zdjęć teksty. Zakładany format to 50 X 50 cm, istnieje 1 egzemplarz wydrukowany, a reszta … jak to dzisiaj – w sieci.

Gdybym od tego Feda począwszy nie przerwał fotografowania – może to inni pisaliby o mnie. A może nie? Za to teraz udowadniam, że prawdziwe życie zaczyna się po 50-tce – twórcze też.

Ignacy Cembrzyński, czerwiec 2016

Autor łączy pasję fotograficzną z własnym biznesem. Prowadzisklep z fotografią”:

Sklep z Fotografią powstał wskutek inspiracji przywiezionej ze Sztokholmu. Zobaczyliśmy tam na jednej z wąskich uliczek Gamla Stan sklep ze zdjęciami, który nie odpowiadał definicjiGalerii”. Sprzedawano tam fotografię typuvintagew bardzo różnorodnych postaciach. Od reprodukcji na pudełku zapałek, podkładce pod piwo czy makatce, aż do plakatu, fotografii w passe-partout, na dużych powiększeniach oprawionych w ramy skończywszy.

Postanowiliśmy spróbować na naszym rynkuoczywiście biorąc pod uwagę nasze możliwości. Nazwa nasunęła się samaskoro nie galeria tosklep z fotografią”. Naszym mottem, czy też reklamowym baseline jest hasło: Ozdabiamy Wnętrza. Oczywiście najłatwiej sprawdzić co robimy na stronie www.sklepzfotografia.pl czy też na FB. Krótkoproponujemy wprowadzenie fotografii do wnętrz w bardzo różnorodnych formach (poza fotografią kolekcjonerską, tym zajmujemy się bardzo rzadko), na tworzywach sztucznych, płótnie, folii czy w formie fototapety bądź plakatu. Zdarzało nam się drukować podłogi oraz sufity czy też fotografie naprawdę wielkoformatowenajwiększe powiększenie z mojej klatki to 8 X 6 m, zajęło całą ścianę w dwukondygnacyjnym pomieszczeniu pewnego domu.

Od innych wyróżnia nas połączenie mojej wiedzy o poligrafii wielkoformatowej i fotografii oraz handlowointernetowe doświadczenie mojej Żony. Do dyspozycji naszych Klientów są moje fotografie lub ich własne. Współpracujemy z coraz większą ilością projektantów wnętrzto nasz wymarzony Klient.

Gdzieś nahoryzoncie zdarzeńmamy plany galeryjne, ale to przyszłość. Na razie utrzymujemy się na rynku już prawie 6 anys, co uznajemy za sukces.

Zdjęcia pochodzą z wystawyMETRO by Ignacy50”, zobacz także https://issuu.com/ignacy50/docs/metro_by_ignacy50_photobook

[wptf id=”16″]

Fotografia Reportażowa – reflexions amb motiu del Ral·li de cotxes antics MotoClassic Castell Topacz

Esdeveniments atractius arrosseguen a les multituds, molts d'ells tenen equip fotogràfic. Anem a parlar-ne, com fotografiar aquests esdeveniments, que el material té un valor de reportatge, i ell no només era “Diumenge” record…

Reportatge és un joc d'equip – molt bon informe pot consistir en almenys bones fotos, estupenda foto no fa, amb una col·lecció d'imatges de mitjana donar una bona cobertura, i una imatge dolenta és capaç d'arruïnar un bon conjunt.

Característica d'aquesta història – Hi ha d'haver alguna història. Per descomptat, la història més o menys. Cobertura de l'esdeveniment és la història menys, No obstant això, un esbós dramàtic s'ha d'adoptar. Si es tracta de l'obertura de l'art, Es pot dir per data: arribat primers hostes, obre – alguns “discurs” i presentació dels autors, els visitants veure l'exposició, Les discussions de grup, escenes, algunes obres exposades d'art (però sense exagerar, a katalog nie). Vostè pot centrar-se en l'artista, i el que està succeint al seu voltant; o dividit en capítols: artistes i funcionaris, espectadors veient l'exposició, Shutter moral i curiositats… Hi ha moltes possibilitats, vostè no necessita saber quan vostè tria, anem a abundant material per després té molt d'on escollir.
Fer fotos del concert, l'heroi és en general l'equip, i es dediqui més atenció – No obstant això, recordeu, fàcilment avorrit per moltes fotos d'un equip, freqüentment des d'una ubicació. Anem a terme sobre els diferents plans, fotografujmy audiència, personatges interessants i comportaments. I si t'ho fas per anar darrere de l'escenari després de l'espectacle, tenim l'oportunitat de capturar “entre bastidors”.

MotoClassic Castell Topacz aquesta reunió a l'aire lliure dels cotxes vells i nous. L'esdeveniment atrau multitud de visitants – al final a tots ens agrada l'automobilisme. Crec, que el major error seria disparar únics vehicles, no importa l'edat o de luxe que. Si volem mostrar fins al més, Galeria seria centenars i gairebé ningú a tots obejrzałby. Exposicions suposat fotografujmy, i molta d'ella, però no tractarem de competir amb la fotografia de carrera – no tenim l'oportunitat de fer fotos de la publicitat. Tractem de trobar el seu propi camí de la narració, Reconeixement Estàndard Completeu els detalls, perspectiva inusual, profunditat operujmy de camp, Angle de visió. No eviti sztafażu, Sovint varia la imatge.
Però també fotografujmy persones, alguns personatges interessants, escenes. De vegades es tracta d'algú amb curiositat vestit, en altres ocasions la cua per a les begudes o un nen en un posat divertida. No tingueu por de posar-se en contacte amb fotografiats – de vegades no s'adonen, que són fotografiats, en altres ocasions skwitują somriure (important, de no estar tens, ha de somriure primer), i de vegades portar el joc, zapozują, Ells parlen o pregunten per difondre imatges. Vostè ha d'estar obert… Si algú no vol – no té sentit per empènyer, Demanem disculpes i resignem (a menys que un tema digne del pecat, llavors vostè ha de tractar, però, per prendre una imatge, però discretament, baralla no serveixen per a res). Per a tal esdeveniment gran i àmplia de celebrar dues vegades, el primer no és tot el previ avís, i, a més, podem sola derivació fet amb una òptica (un zoom estàndard – en el meu cas Tamron 17-50 2.8), i un d'un altre (i – Samyang 8mm f3 5 ae ull de peix per a un canvi de Pentax 135 2.5), el que estalvia lents de canvi constants.
MotoClassic esdeveniment com realment no hi ha cronologia – un munt de coses succeint al mateix temps en molts llocs, no importa quan s'arriba – Vostè veu gairebé tot. No narrativa lineal, Així que cal buscar una altra clau de la narrativa. Es pot construir secció d'informe (cotxes vells, nou, audiència, Altres llocs d'interès…), i pot barrejar temes, de manera que s'intercalen amb? L'elecció no sempre és fàcil.

El rendiment és abundant, així que assegureu-vos de revisar i tirar tant com sigui possible, a la primera fila de les imatges sense èxit – focus, mal emmarcat (tractar de retallar en l'etapa de fer una foto, emmarcant a la final, fins i tot una alta resolució ha de ser l'últim recurs, No després que tinguem diverses lents, Llavors alguna cosa per retallar), si tal avorrit, Mai utilitzaré – massa íntim, fotografiat en un termes decididament desfavorables; no estem Paparazzi. També elimina les fotos duplicades, encara que tot semblava genial, Aquests deixen, que sembla ser el millor – altres mai útils. I també una gran quantitat de fotos.

El següent pas és seleccionar un escenari i pre-selecció de fotos per al processament. Els informes impresos contenen diversos – diverses fotos. A Internet, de manera que no hi ha necessitat de limitar – tant a la xarxa i veient ser millor. Però recordeu sempre, que la quantitat no fa la qualitat i fins i tot les millors fotos en gran fatiga quantitats – jeśli materiał jest obszerny i wart pokazania, es pot dividir en diverses parts, np. cada part una mica d'alguna cosa més.
Publicacions a Internet, especialment els informes, No requereixen tractament com catàlegs o l'exposició. No té sentit per exposar a la màxima resolució – no és suficient, que gairebé ningú estarà en l'observació, encara està s'exposen a la pirateria i l'ús indegut de la nostra propietat intel·lectual, per exemple, mitjançant l'ús de les publicacions sense el nostre consentiment. Amb la mida dels monitors d'avui 1024 píxels costat llarg bastant suficients. A més de canviar la mida hem d'ajustar – on són lleugerament sobreexposades o subexpuestas (més difícil de corregir la subexposició) brillantor, balanç de blancs i altres defectes menors. Les imatges amb grans defectes que ja no tenim – Les tirem anterior.
La majoria dels programes per al desenvolupament / processament d'imatges digitals tenen el potencial d'aquest tipus d'ajustos i treballs per lots (lot) – o diverses fotos alhora.

Sempre em fotografio en RAW, voluntat, en primer lloc em gran targeta de memòria suficient, i en segon lloc només RAW dóna capacitats de processament complet. No hi ha preselecció problema tampoc visualització o, o fins i tot una preparació senzilla – un programa gratuït IrfanView + connectors suporta pràcticament tots els formats d'imatge.

Després d'una pre-selecció i disposició de les imatges en l'ordre de l'enfocament escenari seleccionat per a la selecció de nou. Revisem el material, tractant de mirar des de la perspectiva del lector. Anem a esborrar foto com, no coincident totals, desviar-se ni tècnica ni el clima, que pugui violar a algú és clarament bo. No val la pena publicar fotos “publicitat” – al final ningú no paguem per ella. Per Skorygujmy, perquè la nostra ment era clara i llegible. I finalment (En general, les il·lusions) demanem l'opinió d'algú que conec.

I ara alguns exemples de MotoClassic Castell Topacz:

organització de continguts

Motoclassic15082015019

vehicles – diversos trets (tot, detalls, perspectiva…)

Motoclassic15082015208 Motoclassic15082015001 Motoclassic15082015012 Motoclassic15082015107 Motoclassic15082015130

escenes, hostesses…

Motoclassic15082015318 Motoclassic15082015020 Motoclassic15082015021 Motoclassic15082015025 Motoclassic15082015302

atrakcje towarzyszące

Motoclassic15082015308 Motoclassic15082015081 Motoclassic15082015086 Motoclassic15082015089

Més fotos aquí (i no esperar, que tot el que vaig escriure anteriorment és aplicable en la meva presentació d'informes – és fàcil de manejar…): http://gallblogonim.blogspot.com/2015/08/motoclassic-zamek-topacz-wrocaw-15.html

 

 

 

“Amb la incertesa en la incertesa” inauguració de l'exposició a la Casa del romànic

Baixi Fotografia Centre de Silèsia és una agència del Centre de Cultura i Art a Wroclaw. Situat a la històrica Casa de Donzelles Trzebnickie, l'edifici residencial més antic de Wrocław amb 1208 any.

Cortesia del Museu Nacional. M.K. Čiurlionis a Kaunas Baixa Fotografia Centre de Silèsia està acabat fotocòpies d'originals 76 fotos, que mostra la vida quotidiana dels refugiats a Vilnius a finals 1939 jo 1940 any. Les fotografies s'immortalitzen lituans, Polonesos i jueus.

Boleslau i Edmund Zdanowscy “Amb la incertesa en la incertesa: refugiats de guerra a Lituània durant la Segona Guerra Mundial” – 6.08-26.09.2015

“AMB INCERTESA A INCERTESA: Els refugiats de la guerra a Lituània durant la Segona Guerra Mundial

En 2014 any ha passat 75 després d'anys, gdy po napaści Niemiec hitlerowskich na Polskę 1 września 1939 Lituània va ser inundat amb multituds de refugiats - civils i soldats internats polonès. Una mica més tard, Octubre 1939 any, També van arribar els residents d'Alemanya i la Unió Soviètica, Van obligar per les autoritats d'aquest país a abandonar els seus països.
Aquests esdeveniments van ser un gran desafiament per al govern de la República de Lituània, des de poc després de recuperar Vilnius (10 października 1939 any) ja que havien de resoldre molts problemes associats amb l'adopció de noves arribades, m.in. Seguretat, Registre, Allotjament, embarcament, l'assignació de drets d'emissió, la prestació de serveis mèdics, cuidar els orfes, l'educació i altres. D'acord amb les estimacions de la Creu Roja de Lituània 2 grudnia 1939 roku zarejestrowano 18311 arribades: 3273 Lituans, 7728 Pols, 6860 Jueus, ia mitjans de gener 1940 roku takich osób na Litwie przypuszczalnie było już 34 939: 4173 Lituans, 17297 Pols, Bielorussos, Russos i 13469 Jueus.
El Departament del Museu Nacional d'Art Fototeka i Documentació. M. K. Čiurlionis té una col·lecció única 76 fotos. Per tal de cridar l'atenció sobre el fet que el museu ha preparat una exposició titulada "De la incertesa a la incertesa: refugiats de guerra a Lituània durant la Segona Guerra Mundial ", els refugiats que presenten la vida quotidiana contemporània, fortament marcada per l'estigma de complicades relacions internacionals, que ecos ressonen fins als nostres dies.
L'ambient a Vilnius al final 1939 - Al principi de 1940 va ser immortalitzat en les seves fotos, Edmund (1905-1984) i Boleslaw (Tallat-Kelpšaitė, 1908-1982) Zdanowscy, que en 1945 Ells van ser repatriats a Gdynia. La filla del conegut fotògraf Janina Tallat-Kelpšienė, criat a Kaunas, Va arribar a Vilnius per estudiar amb eminent polonès i fotògraf lituà John Bułhak (1876-1950), també hi ha hagut, casant-se Edmund Zdanowski - alumne i col·laborador del propi mestre.
Zdanowscy es va comprometre a realitzar aquesta missió a la sol·licitud de l'ajut de la Societat Wileńszczyźnie (Societat de la regió de suport Vilnius). Cada foto és etiquetat la petjada còncava (E.B.ZDANAUSKAI / VILNIUS), a la part posterior porta el segell de Zdanowskich (I. Anar B. Zdanauskai / FOTOS - VILNIUS / Vilnius, g-VE 25 b. 5) i enganxat tros de paper amb la descripció evocadora impresa de la imatge presentada, preparat pel representant de la Societat. Tant els mateixos fotografies, jak i komentarze są cennym ikonograficznym źródłem wiedzy o codzienności pozostającej w cieniu wydarzeń historycznych 1939 any, reflectint socials, Social, aspectes culturals i emocionals i psicològics de la vida dels refugiats a Vílnius.
L'exposició convida a prestar atenció als valors universals, reconèixer la importància de les associacions d'organitzacions i socials, com ara la Creu Roja, Charitable societat lituana de Vilnius (Societat de Beneficència de Vilnius de Lituània), Comitè d'Assistència Femení (Comitè d'Atenció de la Dona) I en., que va atreure una mà d'ajuda a les persones afectades pels desastres de la guerra.
A més d'una col·lecció de fotografies històriques i documentals Zdanowskich va ser mostrat per primera vegada al Museu Nacional d'Art. M. K. Čiurlionisa w Kownie w dniach 6 XI 2014 - 18 Jo 2015. Les fotografies s'immortalitzen lituans, Polonesos i jueus. A un li agradaria creure, que la majoria dels refugiats va sobreviure a la confusió de la guerra i - sobreviscut per Lituània - va començar una nova vida al seu país d'origen o més enllà de les seves fronteres.
Una trobada amb la història a través de fotografies planteja tot tipus de sentiments. A causa de que moltes de les imatges es presenten els nens de diferents edats, potser hi haurà persones en la tercera edat, que - gràcies pel do de la llarga vida - reconèixer en les fotografies ells mateixos o els seus éssers estimats.
(...) La grandària mitjana és de fotografies autèntiques 11,6 X 17,7 cm.”
Comissari de l'exposició Vaida Sirvydaitė-Rakutienė [Material de premsa http okis://www.okis.pl/site/dla_mediow/n/1/n/1.html]

L'exposició va ser inaugurada pel director del Centre de Fotografia de Baixa Silèsia – Gen Bortkiewicz, Director del Museu Nacional d'Arts a Kaunas – Molts Osvaldas oraz RADCY – Ministre en l'Ambaixada de la República de Lituània a Polònia – Dr Alexander Audrius Zulys.

DomekRomanski12082015102

DomekRomanski12082015002 DomekRomanski12082015003 DomekRomanski12082015004 DomekRomanski12082015005 DomekRomanski12082015006 DomekRomanski12082015007 DomekRomanski12082015008 DomekRomanski12082015009 DomekRomanski12082015011 DomekRomanski12082015012 DomekRomanski12082015013 DomekRomanski12082015014 DomekRomanski12082015015 DomekRomanski12082015021 DomekRomanski12082015022 DomekRomanski12082015023 DomekRomanski12082015001DomekRomanski12082015024

DomekRomanski12082015026 DomekRomanski12082015027 DomekRomanski12082015028 DomekRomanski12082015029 DomekRomanski12082015031 DomekRomanski12082015034 DomekRomanski12082015038 DomekRomanski12082015040 DomekRomanski12082015042 DomekRomanski12082015044 DomekRomanski12082015045 DomekRomanski12082015046 DomekRomanski12082015047 DomekRomanski12082015048 DomekRomanski12082015049 DomekRomanski12082015050 DomekRomanski12082015051 DomekRomanski12082015052 DomekRomanski12082015053 DomekRomanski12082015054 DomekRomanski12082015057 DomekRomanski12082015058 DomekRomanski12082015059 DomekRomanski12082015060 DomekRomanski12082015061 DomekRomanski12082015062 DomekRomanski12082015063 DomekRomanski12082015064 DomekRomanski12082015065 DomekRomanski12082015066 DomekRomanski12082015067 DomekRomanski12082015068 DomekRomanski12082015070 DomekRomanski12082015071 DomekRomanski12082015072 DomekRomanski12082015076 DomekRomanski12082015078 DomekRomanski12082015079 DomekRomanski12082015080 DomekRomanski12082015082 DomekRomanski12082015085 DomekRomanski12082015086 DomekRomanski12082015087 DomekRomanski12082015088 DomekRomanski12082015089 DomekRomanski12082015090 DomekRomanski12082015092 DomekRomanski12082015094 DomekRomanski12082015096 DomekRomanski12082015097 DomekRomanski12082015098 DomekRomanski12082015099 DomekRomanski12082015100 DomekRomanski12082015101

 

Inauguració d'una exposició de fotografies "Cinc anys d'organització global de la competició - La fe i els fidels del món" – minirelacja

En col·laboració amb la Casa de la Cultura Polonesa a Vilnius, en el dia 30 Juliol 2015 r en 17,00 Obrim una exposició fotogràfica "Cinc anys d'organització global de la competició - La fe i els fidels del món"

En més 200 fotografies mostraven una part representativa de la col·lecció es va obtenir en el marc de 5 anys de l'organització de la competició. Els amplis interiors de la Galeria Casa de la Cultura de Polònia poden veure diverses manifestacions de la religió al voltant dels fotògrafs mirada món.

Gràcies hospitalitat polonesa Casa de la Cultura per a la tercera vegada que visiti Vilnius, Aquesta vegada ens va obrir "Cinc anys d'organització global de la competició - La fe i els fidels del món". A continuació, diverses fotos de la inauguració.

_AMA1101-1 _AMA1102-1 _AMA1103-1 _AMA1107-1 _AMA1109-1 _AMA1110-1 _AMA1112-1 _AMA1114-1 _AMA1117-1 _AMA1118-1 _AMA1119-1 _AMA1120 _AMA1121 _AMA1122 _AMA1123 _AMA1124 _AMA1126 _AMA1128 _AMA1129 _AMA1131 _AMA1132 _AMA1134 _AMA1135 _AMA1136 _AMA1137 _AMA1138 _AMA1139 _AMA1140 _AMA1141 _AMA1142 _AMA1144 _AMA1145 _AMA1146 _AMA1151 _AMA1152 _AMA1153 _AMA1154 _AMA1155 _AMA1156 _AMA1157 _AMA1158 _AMA1159 _AMA1162 _AMA1163

Breslau – biograficzna plenerowa wystawa poświęcona Witoldowi Romerowi

Od 03 Agost 2015 na wrocławskim Rynku będzie można obejrzeć plenerową wystawę biograficzną pt. “Witold Romer – naukowiec i artysta”. Ukazuje ona zainteresowania naukowe i artystyczne wrocławskiego fotografa i chemika oraz osoby i miejsca związane z historią jego życia.

Organizatorem jest OśrodekPamięć i Przyszłość”, a przygotowali ją Barbara Romer i Adama Sobota.

Witold Romer (ur. 14 Juliol 1900 we Lwowie, zm. 19 kwietnia 1967 a Wroclaw) – polski inżynier chemik, profesor Katedry Fototechniki Politechniki Wrocławskiej. Artysta fotografik, od Międzynarodowej Federacji Sztuki Fotograficznej otrzymał tytuł Honoraire Excellence FIAP (HonEFIAP).[https://pl.wikipedia.org/wiki/Witold_Romer]

http://photos.geni.com/p13/0a/37/b2/1c/5344483970047bb7/witold_romer_medium.jpg
[http://www.geni.com/people/Witold-Romer/6000000015093973557]

Inauguració d'una exposició de fotografies “Cinc anys d'organització global de la competència – La fe i els fidels del món”

El convidem cordialment a la inauguració d'una exposició de fotografies “Cinc anys d'organització global de la competència – La fe i els fidels del món”, obres fotogràfiques seleccionades.

30 Juliol 2015 r., h. 17:00
L'exposició estarà oberta fins 22 Agost 2015 r. Entrada lliure

Veure també Casa Polonesa a Vilnius

Zapraszamy do odwiedzenia wystawy i spotkania się z organizatorami,którzy przyjadą z Polski na wernisażu w dniu 30 Juliol 2015 r en 17,00. Wystawa zostanie otwarta w Galerii Domu Kultury Polskiej, ulica Naugarduko 76, Vílnius – Lituània

We invite you to visit the exhibition and meetings with the organizers, who will come from Polish at the opening on July 30, 2015 at 5 pm.
We also invite you to read the text of the photographic exhibition in Polish, English, German and Frenchlanguage just click on the link.
The exhibition will be opened in the Gallery of Polish Culture House, Naugarduko Str. 76, VilniusLithuania

Tekst1 Tekst2 Tekst3
tekst wiary i wierni po angielsku str.1
tekst do wiary i wierni po angielsku str.2

Edward Hartwig – “Hazy i colors” exposició de fotografies al castell Książ

Sobre Hartwig que tots sent, que tracten a la fotografia de debò. Aquest és un dels fotògrafs polonesos més coneguts. Fill del famós retratista, Va exposar des de principis dels anys trenta del segle XIX. Ell va ser un dels primers, que es va separar de la tradició de bułhakowskiej, alliberant una fotografia d'idees Bułhak “servituds” fotos. Hartwig va ser un artista molt versàtil, Va exercir molts tipus de fotografia, paisatge, fotografia figural, reportatge… El guardonat, autor de nombroses exposicions i publicacions.

Exposició “Hazy i colors” il·lustra l'àmplia gamma de fotògraf creatiu. Trobaràs bella, en blanc i negre, i no obstant això, els paisatges impressionistes i abstracta, fotografies en color des de l'últim període de la creativitat.

[wptf id=”12″]

FOTOGRAFIA Zdzislaw Rynkiewicz

Joanna Motylska-Komsta

DESCOBRINT intrigant història a FOTOS Zdzislaw Rynkiewicz

Cada imatge actual amaga la seva intrigant història. Autor sorprèn tècnica de tir. Constantment desperta interès en el tema i la composició. Entrevista amb el degà de la fotografia polonesa Zdzislaw Rynkiewicz.

JMK:
Senyor forma creativa d'autorealització va ser sinuós i accidentat. Abans completament dedicat Pa propi "ego" de la fotografia, abans - entre d'altres - que va prendre el Senyor a treballar una pel·lícula periodista com a corresponsal regió Oficial televisió TVP Bialystok. Per què no vas continuar reporter de televisió carrera?
ZR:
Per ja nie, ni la meva empresa Televisió Polonesa, Ells van renunciar a la cooperació amb mi. Va ser una decisió política presa pel primer secretari del comitè provincial del Partit Comunista a Bialystok. Per a "krytykanctwo". Tals epítets en l'argot dels buròcrates del partit van denunciar els periodistes, que va tenir el coratge de dur a terme reportatges crítics sobre cacics locals governs ineptes.
En realitat, canvi molt experimentat forçada d'estat TVP reporter, equipat amb la càmera de la pel·lícula oficial i el carnet de premsa Bell-Howell, l'estat d'un home desocupat, equipat amb una marca privada càmera Praktica, com l'única eina de treball per compte d'altri i el "bitllet llop". Em vaig sentir especialment dolorosament em vaig tallar del clima violent dels esdeveniments quotidians dignes d'una gravació de la càmera de pel·lícula.
Clima, que em va agradar i que jo mobilitzat per al treball creatiu. Treballar un reporter de televisió va donar gran satisfacció de ser un home útil a la societat. Per descomptat, un punt de vista periodístic útil. No m'importa l'opinió del punt. el meu treball periodístic per part de dignataris del partit. Només rating espectadors i supervisors amb TVP tenir un impacte en l'elecció del tema de les meves informes no significa, que vaig descuidar el meu suport pel·lícula important des del punt de vista del Partit Comunista dels banys de seient del partit. Mim a, la freqüència que mostra en TVP activistes del partit que mereix no va complir amb les expectatives de l'aparell del partit del poder.
JMK:
Vostè té un impressionant èxits artístics - Premis i honors. Ha participat en més de Pa 150 nacional i exposicions fotogràfiques internacionals. Vostè ha estat guardonat, entre d'altres: Creu d'Or al Mèrit, Medalla De Bronze “Glòria Artis”. Els demano tan poc perversament: Com descriuries el teu treball a algú Fotografia, que mai els ha vist?
ZR:
Només uns pocs fotògrafs són capaços d'expressar clarament les seves visions creatives tant com una càmera i un discurs càmera. No estic pertanyo a ells. Jo prefereixo crear una fotografia que parlar sobre la fotografia. I d'aquesta manera a la meva disposició, Tracte de manifestar la meva relació emocional amb la fotografia com a art. Altres formes de narrativa al voltant del meu treball fotogràfic que deixo als crítics.
JMK:
¿Què és el més important, M'agradaria Sr., a altres persones saber de tu?
ZR:
El més difícil és parlar d'un mateix, sense caure en la megalomania. Especialment, que no senten la necessitat de ser d'interès per a tercers. M'agradaria, a la memòria dels destinataris de les meves fotografies restants imatges creades per mi i no l'autor. Associar el creador i la seva llauna de treball, forjar una recepció contingut de la imatge objectiu. Una bona fotografia no necessàriament ha un pare "respectable". Pot ser orfe sense llar, Accepto les altres persones. Aquest mitjà és responsable de la informació sobre els autors i les seves obres i la propietat intel·lectual i artística deixar aquestes obres es refereix a la Llei de Drets d'Autor polonès.
JMK:
Sr. presenta fotografies de l'exposició, que van ser preses entre 1954-2014, que crea un conjunt de cròniques extremadament colorits d'altres temps. El que per a vostè significa ser un bon fotògraf d'avui, quan tot el que estan fent les fotos?
ZR:
No és fàcil avui en dia per brillar en la imatge fotogràfica enganxosa mercat perquè la competència és enorme. L'àmplia disponibilitat de dispositius de perpetuar la imatge i so, Es permet el registre de cada esdeveniment, en qualsevol racó del món. L'únic problema que limita la creació de la bona fotografia és la capacitat d'escollir tema interessant i el moment adequat – fracció d'un segon, per pressionar el botó de l'obturador de la càmera. "Snap" en el moment adequat pot causar o no, que la nostra imatge és l'anomenada "notícia". Cap paper menys important en la creació de la dramatúrgia juga èxits d'esdeveniments de fotos. El món modern, ple de violència i desastres naturals, fotògrafs ofereixen moltes oportunitats per crear imatges impactants. En aquestes condicions es repeteixin, una vegada "amos una foto". Photo Casual.
JMK:
D'on treus la inspiració per a la sessió / foto?
ZR:
El més important, la mina inesgotable dels temes de la meva fotografia va ser i és una realitat que ens envolta. Fins i tot el gris de la vida quotidiana, filtrada a través d'una pel·lícula forta fotògraf mirada documental deixa a la cambra - ara a la targeta de memòria – misteriós rastre, donant lloc a la imatge fotogràfica.
Poques vegades es crea una realitat fictícia, menys que sigui requerit pel concepte més ampli de creativa. En anys 70 jo 80- aquests ub. segle, algunes imatges fotogràfiques seleccionades en blanc i negre, Em vaig sotmetre el przetworzeniom secundària en forma de: fotomontażu, gràfics i cromat sèpia selectiva. Aquests tractaments van ser possibles a causa administrat per mi en powiększalniku lloc del punktowemu llum tradicional, "Llet" bombetes. Focus – també anomenat lineal – permet una reproducció fidel dels grans de paper fotogràfic d'estructures metàl·liques de plata, continguda en una gelatina pel·lícula negativa blanc i negre. I aquest "fotesa", dominant les meves imatges fotogràfiques de la fotografia tradicional que m'importava.
JMK:
Pel que les dificultats majors / desafiaments trobats durant el seu treball?
ZR:
El major problema que vaig haver d'enfrontar en el seu treball com a fotògraf artesà va ser la realització de comandes (1973) al Museu de la Natura a Bialowieza. Inici, Ell desitjava tenir un frontó central del museu, Gran imatge d'un ramat de bisons, tecnologia tradicional elaborada en paper fotogràfic. En l'any 1973, A Polònia, no fet encara murals mètode industrial. Zdęcia format Zlecony (horitzontal) Era un gegant: 4,0 X 2,5 m. Ordeni adonat però durant molts anys no vaig poder perdonar-me a mi mateix pres, decisió temerària. Aquesta ordre gairebé em va portar a la ruïna. Vaig haver de repetir la imatge dues vegades. El cost dels materials fotogràfics utilitzats i fets especialment per a aquesta cubeta servei winidurowe compensar els meus honoraris a gairebé zero. I tot a través de la meva fe ingènua, que la llum vermella de la foto del paper de la flamarada. Sí, S'encén, però no en el curt termini. I, amb la meva dona Janina, instal·lem en un marc especial rotllos de paper fotogràfic per al voltant 30 minuts. Va ser suficient que va desencadenar el paper era molt "fum". El nostre treball tota la nit en va.
JMK:
Extravagància del món, en què el seu Senyor va permetre?
ZR:
En els 70 últims. Century rebre una comanda dels Invàlids de Personal Cooperativa a Bialystok. El nostre treball per al reportatge fotogràfic de la jove parella a l'Oficina de Registre del casament. HR em va preguntar, I "hàbilment" vaig fotografiar aquest parell causa de certes desproporcions casats típics. Sra jove pesava sobre. 100 kg. i el nuvi ... 40 kg. A la fotografia tot és possible. En el seu lloc s'utilitza normalment en aquest tipus de serveis de lents estàndard, als seus Pràctiques objectiu gran angular instal·lats. Perspectiva Accessos directes, característic de lents de gran angular, Vaig tenir l'oportunitat d'igualar les disparitats jove parella. No obstant això, no va aconseguir millorar la imatge general dels nuvis. La imatge va ser bastant tragicòmica.
Especialment vel blanc al cap de 60 anys d'edat, núvia contrastava amb la seriositat del moment. Una sèrie d'imatges del casament els nuvis rebut amb entusiasme: Joe Mira el que la bellesa ...
Una d'aquestes imatges - per descomptat amb els models de consentiment – Vaig enviar a l'any 1991 el concurs fotogràfic internacional per al Regne Unit. Va rebre el premi principal en la categoria: "Broma".
JMK:
El major secret de l'obra del Senyor fotògraf?
ZR:
És clar, Tinc el meu - Taller curiositats tecnològiques - desenvolupat al llarg dels anys, enriquir l'estètica de les meves fotos. No se sap que altres fotògrafs només perquè, que el seu ús en el fotògraf de laboratori no pot descriure el text verbal. Cal pràcticament entrenat a la cambra fosca.
JMK:
El que més em va impressionar en l'obra del Senyor fotògraf?
ZR:
Cada informe encarregat, cada fotografia a l'aire lliure i esdeveniments especialment imprevist en la realitat que ens envolta, Proporcionen molts situació sorprenent i sorprenent. Una de les causes, que la professió no és el fotògraf monòtona.
JMK:
El més divertit en el treball del fotògraf?
ZR:
En 1966 Vaig tirar de TVP "Així que amable", en Brzostowica en el polonès-bielorussa. En un tauler gran al davant de la tribuna d'honor, en la qual els secretaris del partit: Gomulka i Khrusxov en posis esculturals i van escoltar l'himne de la Unió Soviètica, llebre va aparèixer .... Amagat en els salts del darrere, durant diversos segons transcendental va escoltar els sons de l'himne nacional de la URSS. Reunits alegria tot just dissimulada en els seus rostres el moment. Avergonyit va descobrir que la llebre, ell era a la companyia equivocada, Va fugir cap a la mala herba que envolta. Part de la pel·lícula amb la llebre en el fons, Va ser tallat de la meva reportatge abans de la publicació a la televisió.
JMK:
Quina és la quantitat màxima que va espantar com a fotògraf?
ZR:
En 1965 les zones de la província. Bialystok a Conques Narwia, Bug i Biebrza es van inundar amb aigua. Amb TVP rebut una recomanació per filmar vista aèria de les inundacions. Com a mitjà de transport aeri, adquirida al Club Aero de Bialystok famosa, biplà "kukuruznik". Durant el vol sobre zones inundades d'aigua, ferida 60 m. tira de pel · lícula. En el camí de tornada a l'aeroport, jove pilot de l'aeronau va decidir lliurar-se a la psique d'un perillós intent. causant un ràpid descens "kukuruźnika". Més tard es va admetre i es va disculpar amb mi, era un descens "controlada". I, desafortunadament, Jo no sabia, i aquest vol sobreviure el terrible.
JMK:
Quina és la millor cosa en el treball del fotògraf?
ZR:
M'agrada fotografiar i aquest fet ha causat, que la professió de fotògraf practicat per més de 60 anys. Estan cansats? També sovint aconsegueixo per a la càmera. En comunió amb una càmera no només en l'anomenat "pla" per a mi un gran plaer.
JMK:
Si pogués tornar enrere en el temps, Què faries diferent?
ZR:
Szedłbym de la mateixa manera. Probablement em tornaria a evitar situacions comprometedores a la cruïlla amb l'energia. A vegades tens alguna cosa a perdre aquí i ara a recuperar-se en el futur. Per descomptat, això no s'aplica principis, que sempre seré fidel. No tinc de què avergonyir, El que vaig fer en el passat. Altrament, Estic orgullós dels meus èxits fins a la data.
JMK:
Ma Pa, com la curta edat de la cartera interessant i assoliments artístics documentats. Com l'aventura del Senyor va començar amb una fotografia?
ZR:
És una llarga història, aleatorització completa (com a professió) una de les meves moltes passions a la vida. A més dels interessos de la família de la música (fill de l'organista de la parròquia de l'Església Catòlica), diversos anys de treball a la banca, dirigir les institucions culturals i finalment arribar al reporter somni estat TVP.
Vaig acabar la seva carrera professional com a fotògraf artesà. Estat de l'artista fotògraf (afiliacions. ZPAF) no era la meva professió encara que molts fotògrafs gràcies a la legitimitat de ZPAF bastant bo egzystowało en PRL.
JMK:
Czy robi Pan sobie selfie?
ZR:
No. Cada dia (durant l'afaitat) Tinc l'oportunitat de veure la seva fisonomia al mirall. Això és suficient per a mi.
JMK:
I finalment, algun consell per als fotògrafs en potència?
ZR:
Fotografia, disparar i disparar de nou. Coneixement llibresc és només una introducció a la fotografia. Només el treball dur fa un campió oficial ...
JMK:
Gràcies per l'entrevista i li desitgem un èxit continu.

[wptf id=”11″]
Inauguració d'una exposició de fotografies Sr. Zdzislaw Rynkiewicz va celebrar 20.06.2015 r. a la galeria de l'Associació de Baixa Silèsia de Fotògrafs Artístics i Artistes d'Audiovisual ( DSAFITA) a Wroclaw, Els. Włodkowica 31 / 4a.